Fa uns mesos vaig demanar-li a la Roser Miquel que em recomanés alguns llibres que no fossin assaig per reconciliar-me (i retrobar-me) amb la novel·la i, entre d'altres títols, va mencionar La paret, de l'autora austríaca Marlen Haushofer. Es tracta d'una obra que no és pròpiament ciència ficció però que comença amb una excusa fantàstica: sense previ avís la narradora queda aïllada en un indret muntanyenc per l'aparició sobtada d'una muralla invisible i alhora infranquejable. No vos rebente res perquè això succeeix a les primeres pàgines... la resta d'esdeveniments es va desgranant a un ritme hipnòtic i falsament repetitiu. La novel·la t'atrapa d'una manera maligna però sense excessiu patiment. Tindràs a les mans un text apocalíptic i a la vegada tranquil, manso, exasperant i addictiu: una obra mestra.
La paret ha estat editat amb cura per Angle Editorial i traduït amb mestratge per la Carlota Gurt.
Foto d'una vaca d'un fons d'imatges lliures, no és pas meva.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada