Avui ja hem menjat les primeres prunes de l'any, les que neixen al final de la primavera i anuncien l'estiu: les miravolants. No totes estaven madures, només aquelles que han rebut molt sol. La producció bona sembla que vindrà la setmana que ve. A les miravolants no les agraden les cambres frigorífiques i quan arriben al seu punt de dolçor tot just tenim uns dies per gaudir-les, ja que maduren molt ràpid. I son totes dolces, algunes amb un toc aspre: delicioses, no defrauden.
El seu esperit efímer fa que siga molt probable que no les puguis trobar als supermercats o als centres comercials; hauràs d'anar aleshores a les fruiteries dels pobles del Baix Llobregat i provar sort. Si tens un hort i espai... posa una prunera miravolant, serà com tenir un linx ibèric o un àguila imperial, ja que cada vegada queden menys arbres d'aquesta varietat: ja es sap, la dictadura dels linials, aquella que s'ha endut també la carxofa Tudela... però ja en parlarem.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada